2009-01-30 Volta al Puig Tomir

VOLTA AL PUIG TOMIR 30-01-2009

De ben matí ens trobarem dissabte passat al Refugi de Ca n’Amer per fer la caminada que teníem prevista. El redol escollit era els voltants del Tomir.

Els ous que vam dur el dia abans a Santa Clara es veu que no van ser abastament i el dia en cap moment ens va acompanyar: boira, algun xàfec, recorregut humit i relliscós… Però com que aquests detalls als muntanyencs de veritat no ens afecten, ho vam envestir molt bon humor i ganes.

I partint de Ca n’Amer ben aviat arribàrem a la Font de Puig Ferrer, on vam poder gaudir de l’espectacle de les Ufanes, que brollaven abundantment.

Camina que caminaràs i seguint el GR221 arribàrem a S’Ermita, passàrem després pel bosc de pins i alzines, passat es qual es suposava que havíem de tenir a l’esquena el Tomir. Diem “es suposava” per que la boira no ens deixava veure més allà de un parell de metres i afegint a més a més un xic de dificultat al recorregut per que les pedres estaven d’allò més llampegadisses.

Com que anàvem bé de temps vam baixar fins a la casa de neu de Fartàritx, que té l’honor i així ho vam poder comprovar, tal i com a la convocatòria d’aquesta excursió us dèiem, de ser l’única casa de neu de Mallorca que conserva la coberta.

La posterior pujada des de la casa de neu per retrobar el nostre camí ens va servir per descobrir una nova mesura pel grau de dificultat de les excursions de l’Associació: el nombre de “mecagontots”. Per exemple, el grup va decidir que la pujada per retrobar el camí suposa un esforç de 10 “mecagontots”.

Amb el Tomir com a objectiu seguirem caminant, passant alguns botedors i camí cap el Coll de l’Arena. Donat el seu percentatge de pujada, la boira que per suposat no se’n anava i el terreny entre mig asfalt i pedregós, vam decidir donar-li a aquest coll la categoria de 20 “mecagontots”.

Reprès el camí i donat que no estava el dia per badar massa, vam posar rumb cap el cim del Tomir que era el nostre proper objectiu i on havíem de pegar una mossegada. A la pujada al Tomir li vam concedir la categoria de 30 “mecagontots”

Qui més qui menys ho pensava però ningú gosava a dir-ho: la pluja estava a punt de fer la seva presència.

I efectivament, va esser arribar al cim del Tomir i començar a descarregar tota l’aigua que no havia caigut fins ara. Acte seguit, les corregudes pel cim del Tomir, un parell de voltades per a trobar el camí bo per baixar (…no es que no trobéssim el camí, era per donar-li una mica més d’emoció al tema) i una vegada trobat, tira per avall, va batre el record absolut dels “mecagontots” del dia, en vàrem arribar a contar entre 50 i 60!!!.

El descens només va requerir una mica d’esment, sobretot per que el sol estava ja molt mullat. Després del Pas de Sa Paret, que uns vam baixar amb compte un darrera l’altre i altres dues kabretes agosarades i un espècimen de quatre potes decidiren davallar per “l’amable” rosseguera.

Uff!!! Banyats com anàvem veure Binifaldó no ens va fer gens de set però a partir d’aquí ja va esser tot bufar i fer ampolles fins l’aparcament on havíem deixat els cotxes.

Una bona xocolatada amb ensaïmades per agafar forces va posar punt i final a un dia climatològicament gris però amb molt de bon “rollete” i bon humor.

I per allò de que una imatge val més que mil paraules, vos na deixem no una, sinó dues. Una on podeu veure el grup i l’altre on podeu veure damunt el mapa el recorregut que vam fer.

 

clip_image002

clip_image004

Galeria de fotos

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s