2009-11-28 Moncaire

De quan les kabretes esdevingueren cabres de bon de veres

clip_image002

Gruix de l’expedició: 11 de dues potes i una de quatre.

Tot i que els càrritxs tenien mil braços enamorats que, gelosos, no ens volien deixar avançar, férem cim, i ens deixàrem meravellar per la nostra roca.

Qualque vegada perdérem el camí (je,je) i què? … amb l’ajut dels ases i les someres els l’inventàrem, d’altres ens jugàrem el trofeu de trobar el famós pas del Ruc, mmmmh, no sé si l’endevinàrem però aferrant-nos amb ungles i dents trobàrem una finestra oberta.

clip_image004clip_image006clip_image008

clip_image010

Panxa plena ens trobàrem amb un bon tallat, però de roca, que no volia que partíssim, i què?… tornàrem a inventar i gaudírem de rossegueres per kabretes i del cau del torrent dels Diners.

clip_image012clip_image014

A la fi, amb la fosca perseguint-nos, arribàrem a Baltitx de baix, allà ens vestírem de “miners” i agafàrem el camí de tornada.

Passeta a passeta la lluna ens feia de guia …

clip_image016

I ara toca apagar el frontal, ohhhh: us imagineu l’abraçada de la lluna i els estels amb el mar !

En arribar, cansats però contents, ens deixàrem encisar pel comiat de cala Tuent, … dins el somriure misteriós de les seves ones es podia olorar una enveja, marina, per calçar-se unes botes i deixar-se estimar pel nostre cim.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s