Murillo de Gallego 2009

De quan uns aventurers es fermaren les sabates…

I ELS MALLOS TREMOLAREN !!!!

Enguany el Multiaventura eixamplà encara més els seus braços ajuntant companys d’Eivissa, Mediterrani i Mallorca en un única ànima de rialles, bots, somriures, caminades, balls, vols a l’abisme, bon humor, remullades, concerts de roncs, paisatges, concerts de nyics i nyacs, voltors … vida

Des del més gran (na Mariajo) a les més petites (les germanes Palmer) i des del més jove (en Jandro) al més vell (el pare Palmer) gaudírem tots plegats d’un cap de setmana que ens porta irremediablement a una pregunta comuna: On anem l’any que ve????

Divendres, a l’aeroport del Prat ens trobarem tots… allà també ens esperava en Pere amb el seu llampant autocar nou, un Llavorssiné que tot i coneixent-nos de l’any passat es va atrevir a repetir…

Després de quasi quatre horetes, ja passada la mitja nit, arribàrem al nostre destí Murillo de Gallego. Allà i abans de pujar a l’alberg on el sopar esperava, decidirem estirar les cames i agafàrem el camí més llarg gaudint així d’una primera visió nocturna de “el Embudo” …

I vingué una “maña” al rescat… i després un amic blanc i negre ens donà la benvinguda, cansats però panxa plena ens deixàrem endur pels nyics nyacs (rialles), grrrr,grrrr (més rialles), …

clip_image002

I de bon matí ens desférem en tres grups

· Els de les ferrades del Mirador de los Buitres, 348 metres de desnivells i quatre hores d’emocions amb uns bitxos negres enormes de coll llarg disposats a menjar-se al primer que mostres signes de feblesa…

clip_image004clip_image006

 

· Els de les canoes, un grapat de remadors al riu Gallego que riu-te’n tu dels indis Uracos primers pobladors de la selva veneçolana… en vols de rialles i cops de rem!!

· Els dels Barranc de la Peonera que travessa el parc nacional de la Sierra i els Cañones de Guara a prop d’Alquézar (Huesca) i tot vestint el riu Alcanadre.

Això si que es diu no deixar d’estar en remull: les gorgues, els estrets i els gorgs són d’allò més espectaculars, els sifons quasi cridaven el vi, els tobogans ens tornaven nins, no deixàrem de botar i botar durant les 5 hores que arrossegàrem els nostres cossets baix l’atenta mirada dels mateixos bitxos negre enormes de coll llarg que tenien un dissabte de feinada…

ah! I la Fuente de Támara (què no és la que canta…ni la que cantava), la de Puntillo (què més que un puntillo fou un “puntasso”) i la Presa de Bierge… on en Pere (el xofer de l’autocar) corona la nostra aventura ajuntant-se amb nosaltres en la caiguda lliure que un per un protagonitzàrem.

clip_image008clip_image010

 

clip_image012

· Com que els barraquistes dedicàrem matí i horabaixa a la Peonera, els que s’havien penjat de les muntanyes i els indis remadors s’entretingueren passejant-se per damunt el riu penjats d’una “tirolina” i un mosquetó o fent camí dins l’espectacularitat que ofereixen els Mallos de Rilos un conjunt de formes enormes i poderoses de pedra vermellosa …imponents !.

I devers les set tots xalestos ens trobàrem al riu, just a dalt d’un pont de 40 metres, on 10 amants del risc i l’aventura visqueren la sensació única de llançar-se alb buit sense que altra cosa que una “cordeta” els subjectes al món!!!!.

En vols d’adrenalina per amunt i per avall en el moment d’amollar la barana i tirar-se al buit al crit de 3, 2, 1……i guau!

clip_image014


I després d’un bon sopar ens quedava la darrera activitat del dia, ens esperaven les costes i el temut “Embudo”, Déu meu! semblava tenir mil mans i manilles que no ens deixaven partir, a uns ens costà més que a d’altres però després de tots els esforços aconseguirem conquerir l’estimada i “silenciosa” llitera …

I sortí els sol i arribà el diumenge i el riu tornava a ser allà… i els mateixos bitxos negres enormes de coll llarg continuaven a l’aguait…

En vols de rialles quan ens vérem tots plegats ben equipats per fer la guerra als ràpids i remolins del riu Gallego…

Tiràrem les barques neumàtiques a la Central de Carcavilla i ens deixàrem endur amb una compenetració i concentració sense precedents fins el poble de Murillo: 15 quilòmetres d’emocions i RÀFTING: BOMBOLLES, ROQUES A TRAÏCIÓ, ABORDATGES, CAIGUDES, COPS, RELAX, I… JU,JU,JU,JU,JA,JA,JA

clip_image016clip_image018

 

clip_image020

I …, tot s’acaba, però ai com es recorda:

“ UFFFFF!!!!!!!!!!!, qué sois de pesados…. tanto “peloteo” y tanta felicitación….

El viaje ha sido una pesadilla, dormir en un albergue cutre a lo “Gran Hermano”, unos cuantos roncando toda la noche, duchas comunitarias, con un mini chorrito de agua… Las actividades aburridísimas, el Rio Gallego super sucio, con buitres esperando algún cadaver… Todos sois insoportables, no pienso volver a participar en nada más y lo que es más importante : Vosotros os habéis visto en las fotos, lo feos que estamos, con esos cascos que parecemos los robots de “La Guerra de las Galaxias”???

Ay, Dios mío, creo que en realidad lo que estoy es “enganchadísima” a esta Asociación y lo que tengo es un “mono bestial” de volver a repetir…

UN ABRAZO ENORME PARA TODOS.”

Premi a la millor pel·lícula: “ un funeral de muerte” imprescindible escoltar-la

a 2 milions de decibels!!!

Ah! I la gran notícia… de tornada ens assabentàrem que durant tot el viatge fórem un més dels que pensaven!!!! Enhorabona!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s